(ÍNDEX) (SENDERISME) (ESPÉLEO) (ESCALADA) (REFUGIS) (EL GRUP) (GUIES) (BENEIXAMA) (WEBMASTER) (VINCULS)


 

El Grup de Muntanya de Beneixama esta de dol, Marcel.lí: el company d'escalda, l'excursionista, l'antropòleg, el bromista, l'amic... ens va deixar el 4 d'octubre en un fatal i desafortunat accident d'escalada al Cabeçó d'Or, una de les parets que me amaba.

Si el coneixies, de segur que tens una llàgrima i un sonriure per a ell.

 

 

PRÓXIMES ACTIVITATS

 

14 de febrer 2.010, MARXA BENEIXAMA-ONIL

Eixirem a les 8 del matí des de la Replaça de l'Església, la marxa es d'unes 4 hores de duració i de dificultat mitjana. Assequible per a quasi tots. No hi ha autocar, així que has de vindrer el dijous d'abans o a la junta del dia 19 per tal de vorer com ho fem per a tornar.

 

 

8 de novembre de 2.009 - BENEIXAMA - FONT ROJA

 

A les 7 del matí, encara de nit, i amb un vent més que desagradable, 27 persones ens posem en marxa cap a la Font Roja. Un nombre gran de gent per a una marxa tant exigent.

Menys d'una hora tardem en arribar a Patiràs, on fem la primera paradeta per a carregar d'aigua.

Repostant en Patiràs

 

Tenim que pujar el barranc de Sanxet, la primera prova dura del dia. Mig hora i alguna bambolla més tard, estem al coll del barranc, on ens reagrupem i marxem cap a Carrícola.

 

El mas de Carrícola, ja en la valleta de Benassait

 

Ens introduím als voltants de la Fenassosa i trepem pel costat de la valla per a arribar a la ventejada cresta. Ratxes de vent de quasi 80 km/h ens estorben la marxa. Esmorzem protegits pel single de la creu i, una mica mes contents, baixem cap al Puig per a descobrir que el camí del mas està tallat per una porta. Temin que buscar com anar a Coto Taruenga i seguir cap a la Venteta del Cuerno.

 Trobat el camí, baixem pel barranc de Taruenga en busca del Mas del mateix nom. Un traguet d'aigua i  enfilem la senda fins al mas del Palomaret per a, en pocs minuts, arribar a la carretera i a les portes del parc.

 

El barranc de l'Infern, baix del santuari de la Mare de Deu dels Lliris

 

Ara anem cap al mas de Tetuà i de seguida baixar cap al santuari on arribem tocant les 2 de la vesprada. Set rapides hores, un temps que no està malament per a un grup tan nombros.

Un bon dinar amb sabor alcoià al restaurant de la Font Roja, tanca la jornada.

 

Com sempre, lo millor de la marxa...

 

 

25 d'octubre de 2.009 - EL CAMÍ VELL DE BOCAIRENT

 

43 Persones i una poca de confusió estavem a les 9 del matí en la Replaça de l'Església (alguns a les 8) disposts per a caminar cap a Bocairent. Vam eixir prou puntuals (per molt de semble reitaratiu, vam extranyar a Marcel.li i Gos que sempre feien tard i un silenci es va fer quan vam passar per davant de ca casa).

El día va ser força caluros i en poc més de hora i quart estavem esmorzant al barranc de la Rambla de Banyeres. El camí estava net de predres gràcies a Xavi i la retro, i el sector de Banyeres de Mariola esta sent reparat ja que estan enterrant una tuberia d'aigüa.

Després d'ermorzar vam eixir de nou i no vam parar fins al pont del Maset de Giner on ens vam fer una foto. Al voltant de l'1 estavem en la plaça de Bocairent i a la porta del Ximo on vam dinar com a reis... encara que algú una mica socarrat pel sol.

A les 5 de la vesprada el bus ens va tornar cap a casa en la primera vesprada curta de la tardor per allò del camvi d'hora.

En el pont àrab del Maset de Giner

 

 

4 d'octubre de 2.009

 

Marcel.lí: el company d'escalda, l'excursionista, l'antropòleg, el bromista... l'amic, ens va deixar el 4 d'octubre al voltant de les 10 del matí, en un fatal i desafortunat accident d'escalada al Cabeçó d'Or, una de les parets que me amaba.

L'accident deixa conmocionat a tots els membres del Grup de Muntanya. Marcel·lí era un dels seus membres més actius: escalada, muntanya, senderisme...

Un colp dificil de superar.

 

9 d'octubre de 2.009

 Un dia especial per al nostre amic Marcel.lí. Es la diada del País Valencià, era un dia de dolçaina, de Muixeranga i Cant dels Maulets. Era el dia del camí de Xàtiva: el camí de Jaume I... el camí de Marcel.lí.

A les 9 del matí (no molt puntuals, tal volta en homenatge a ell, que feia sempre tard), eixint des de la Replaça de l'Església, la Colla de Dolçainer i Tabaleter 'El Reclot' i el Grup de Muntanya de Beneixama van organitzar un acte civic a Sanxet. Vam anar a peu y després de llegir uns poemes, y escoltar la Muixeranga, vam plantar un fleix, un arbre de la terra per a un home de la terra, just on estan les seues cendres.

Seguidament vam esmorzar: vi, cervesa, formatge, olives... i un dolçet, com a ell li  agradava.

Va ser un acte senzill d'homnatge a eixe home bo.

Al voltant de 150 amics de Biar, Banyeres de Marilola, Castalla, La Canyada i Beneixama, entre d'altres, vam estar alli amb el nostre amic.

 

Marcel·lí al Jebel Toubkal, en el Marroc. Pasqua de 2.007

 

 

11 de juliol de 2.009 - MARXA DE LA LLUNA PLENA

 

Amb una afluència de més de 30 persones, passades les 19:30 hores eixim cap a Fontanars en una calida vesprada i poqueta nit. El grup, una mica fraccionat, arriba a sopar a les 10:30. Com sempre, el sopar es una festa.

 

CARTELL

 

 

24 de maig de 2.009 - BENEIXAMA - CABEÇO GORDO

Després del relax per la marxa al Penyagolosa, fem l'escalda a la serralada mes típica y tòpica de la Fontanella, el Cabeço Gordo que, am 1.064 metres (tots dos cims) es la segon altura de la serra després de la Penya de la Blasca.

 

 

17 de maig de 2.009 - ROMERIA DE SANT ISIDRE

 

Com sempre, el Grup posa la tendeta de roba i aparells varios de muntanya per a tots els visitants. Com sempre també, participem en la paella que organitza la comparsa de Llaurados i, com sempre, no guanyem.

 

La tendeta muntada.

 

Preprarant la gatxamiga per a esmorzar.

 

9 de maig de 2.009 - MARATÓ I MITJA CASTELLO-PENYAGOLOSA

Després d'algun dur entrenament (mai es prou, es clar), diversos Pepa, Dora, Maribel, Pepe, Albert, Miquel i Javi, acudeixen a la Marató i Mitja de Castelló a Penyagolosa, 65 km de recorregut i 3000 metres de desnivell acumulat. Els set membres del Grup aconsegueixen cobrir-lo en menys de 15 hores.

L'arribada a la meta després de moltes hores de marxa.

 

9 al 12 d'abril de 2.009 - PASQUA AL MAESTRAT

Fem una travessa pel “santuari” de la pedra en sec del País Valencià: Catí, Castellfort, Vilafranca, Benassal. Un fort temporal de neu ens deixa aïllats en Vilafranca on posem fi a la travessa.

Pels camins de Catí.

 

Un descans en el camí. Gaudin del bon ortatge.

 

Arribant a Castellfort. L'ermita de Sant Pere.

 

Camí de Vilafranca, l'oratge ja avisaba: pluja i vent.

 

A Vilafranca, massa neu per a continuar.

 

4 d'abril de 2.009 - MARXA AL MONTCABRER

Junt amb els clubs de muntanya de Canyada, Biar i Banyeres de Mariola, realitzem la tradicional i multitudinària marxa fins al Montcabrer i acabant a Agres. Després, venim al vell convent de Beneixama per a un bon berenar.

El berenar de després de la marxa en l'antic convent de Beneixama.

 

 

8 de febrer de 2.009 - MARXA BENEIXAMA - VILLENA

A les 8 del matí ja estan camí de Villena Javi, Albert i Miquel per a deixar dos cotxes per a la tornada. A les huit i mitja, amb un café al cos, 9 persones es dirigixen cap a Villena. El fret i el vent d'ahir de nou ha desanimat el personal (vatja hivern!).

A pas lleugeret es partix cap al Camp de Mirra pel camí vell, es puja fins a l'ermita per a, per un senda que descendix per la vessant nord del turó de les Penyetes, deixar-se caure a la població de Canyada. De nou pugem, ara a l'ermita d'esta ciutat. Des d'ací partix la senda que, per la serra de Sant Cristòfol ens deixa, a les 10:30, en el refugi que la Diputació d'Alacant ha cedit al Club de Muntanya de la Canyada, on ens desdejunem en companyia de dos gossos que per ací pasturen.

Pujant cap a l'ermita de Sant Bertomeu, al Camp de Mirra

Reprenem la marxa entre el fort i fred vent. Encara que el sol ens acompanya, a penes si notem el seu calor.

En el Portixol passem al terme de Villena. Ja en la casa del Metge o de Pardo, crestejem fins a la 'Minica de los Colores', a la vora del descens cap a 'las Cruces', ja en el nucli urbà de Villena. Ací un dels gossos que vènia com a company desapareix (un bòxer preciós), però el xicotet seguix amb nosaltres.

El refu del Club de Muntanya de La Canyada

A les 12 i mitja estem en 'les Cruces', però hem de creuar fins al cementeri, on tenim els cotxes. Per a no anar pel PR-CV 312 que ascendix, donem uns quants tombs fins que aconseguim arribar als cotxes.

Carreguem al gosset amb nosaltres i en la Canayda trobem els seus amos. Una cervesa posa punt final a l'activitat.

Baixant cap a Las Cruces, al fons el castell de Salvatierra

Al final, el passeig s'ha convertit en una ruta de quasi 17 quilòmetres que hem superat en cinc hores.

 

18 de gener de 2.009 - MIG MARATÓ DE SANTA POLA

La colla del Grup 'Qui tinga pressa, que passe', va anar Santa Pola com tots els anys. Es el mig marató que obri la temporada de carreres per a nosaltres, encara que enguany Miquel Mas ha començat abans, en Nova York.

Miguel 'Careca', Javi 'el Presi', Maribel 'la Casporra', Aurora 'la Toneta', Juan Pérez 'Pintxo' i Miquel Mas (per eixe ordre en la foto) son l'equip d'enguany. Ens ha fallat 'el Rana' que ha tingut problemes provocats per la nit... tan llarga que ha tingut, Cristobal 'el Ninyo' i Pepe Vera, lesionat.

El dia es molt bo i fem una carrera en general prou satisfactòria. Miguel quasi baixa de l'hora i mitja mentres que Maribel fa 1 hora i 53 minuts, la resta aconseguixen temps més que bons i tots acaben la carrera, encara que Aurora ho fa a la pata coixa lesionada en un peu.

La colla 'QUI TINGA PRESSA, QUE PASSE'

 

9 de gener de 2.009 - MARXA DE LA LLUNA PLENA

El divendres a les set i mitja de la nit, ens reunim un breu grup de dotze persones. El incerte temps que anuncia fortes nevades i grans gelades, fan que abandonem la idea d'anar a Fontanars dels Alforins pel perill de la tornada amb cotxes. Decidim pujar el Pontal i baixar pel Madronyal.

La nit és freda, però la neu no ens visita, inclús de tant en tant veiem la lluna entre els núvols. Tres hores despres de l'eixida, i en una marxa rellamp, estem de nou a Beneixama. No acabem la nit sense improvisar un sopar en el bar de pensionistes i jubilats.

En la Replana pegant un traguet de vi per a escalfar l'anim.

 

20 de decembre 2.008 - ASSEMBLEA ORDINARIA DEL 'GRUP'

 

A les cinc de la vesprada, i com sempre, en segona o... convocatòria, comencem l'assemblea ordinària que celebrem sempre com a pas previ al Nadal.

En un to festiu fem balanç de l'any i veiem la millor manera d'encara el següent.

A ressenyar la busca d'un corral en la serra per a comprar, la creació d'una microrreserva de flora en l'Atotxar, un espai municipal protegit en la Mollonera i prou precs i preguntes... sobre com gastar els diners.

Enguany volem fer tres sendes en la vall: El Camí dels Molins, el de Xativa des de Biar a l'alt de les Salves a Banyeres i el de Bocairent.

Un cava amb pastes tanca la reunió.

Els alts carrecs del 'Grup' presidint l'assemblea.

 

14 de decembre 2.008 - BENEIXAMA - ONTINYENT PEL CAMÍ DE XÀTIVA

Són les 7 del matí, fa un dia ventós i inestable. Esta nit ha plogut. Tan sols onze persones emprenem la marxa a causa de l'imprevisible temps. Anem ràpid i just en la Rambla de Banyeres es posa a ploure, després a caure aiguaneu. Decidim seguir. Poc abans d'eixir de la rambla creix la nevada. Dubtem de nou però en La Creueta deixa de nevar. Baixem per la Lloma Llarga cap a la Vall Seca, el vent ací és fort i va fregir.

'Matacabres' en el Cantal Ferrat, en la Rambla de Banyeres

Ens desdejunem a les deu i mitja en l'encreuament amb la senda dels Enginyers. Ràpid pel fred baixem a la Font de la Vall Seca (que porta molta aigua) i passem per la Venda Vella, on comença a ploure de nou. Els núvols passen ràpid: pluja, sol, pluja, sol.

Esmorzant

A les dotze i mitja arribem a l'últim tram de camí, quan este es convertix en carretera. Hem fet un volta per a evitar un tram de dos quilòmetres d'asfalt el que ens ha portat a apartar-nos del camí original.

A l'una i mitja entrem per la Porta de Sant Roc, final del recorregut encara que encara fem un passeig pel nucli antic d'Ontinyent per a buscar els cotxes.

Hem tardat poc més de 7 hores.

A Porta de Sant Roc (Ontinyent) en obres.

A les dos i mitja ens prenem una cervesa a Beneixama. Ha fet un dia ideal per a caminar.

 

 

2 de novembre de 2.008 - BENEIXAMA - FONT ROJA

Són les 7 del matí i 16 persones ens disposem a prendre l'eixida cap a la Font Roja. Enguany, Marcel.lí ens ha preparat un recorregut alternatiu evitant la pujada de Barcella però que es una mica més llarg.

El temps no és molt bo, esta ennuvolat i fa molt de fred. Cap al llevant, on ens dirigim, encara esta pitjor la cosa, però decidim posar-nos en marxa.

Sense novetat travessem la serra de la Fontanella i ens dirigim cap a l'Est a la recerca del peu de la Font Roja. La temperatura, en compte de pujar, baixa encara més. Després d'un ràpid esmorzar, reprenem la ruta. Ens situem davall de la Font Roja quan comença a caure aiguaneu.

Neu arribant a la Font Roja

Al voltant de les dos arribem davall el santuari mentres neva amb més intensitat i comença a quallar en el sòl. És la primera nevada de l'any.

Són les 3 i arribem al santuari on tenim els cotxes, enguany la marxa ha sigut molt més llarga i ens ha portat 8 hores fer la ruta. Com sempre, tot acaba regat per cervesa i vi que acompanyen un bon menjar.

El menjar al final de la dura marxa.

 

2 de novembre de 2.008 - MARATÓ DE NOVA YORK

Miquel Mas està a Nova York una setmana per a correr el, tal volta, marató més famos del mon, el de Nova York que recorre els cinc distictes de la ciutat: Staten Island, Queens, Brooking, el Bronx i Manhattan.

Tres hores i vint i quatre minuts de carrera per a una aventura que va ascomenxar en febrer de 2.007.

Si vols coneixer tota l'història, polsa l'enllaç:

 

EL GRUP AL MARATÓ DE NOVA YORK

L'arribada a la meta, la fi d'una llarga història

 

26 d'octubre de 2.008 - BENEIXAMA - ONIL

És un mal dia, ha plogut un poc i fa fred encara que no s'espera molta participació. Al final el dia no està malament, la boira cobrix la serra de la Fontanella i, amb uns minuts de retard, partim cap a Patirás. Som 14 persones.

La boira ens envolta passat Patiràs però sense conseqüències. Creuem la serra de la Fontanella i esmorzem en el Mas de Carrícola. Ens queda pujar la serra d'Onil. Travessem el camí de Benasait i seguim l'itinerari del PR-CV 4 durant la pujada. En la Fondoma abandonem este i descendim cap a Onil on arribem, sense novetat, a l'1 de la vesprada. En esta ocasió tornem a dinar a casa però ens fem la cerveceta a Beneixama tots junts.

 

Baixant cap a Onil de de la Fondoma

 

5 d'octubre de 2.008 - BENEIXAMA - ALFAFARA

La ruta des de Beneixama a Alfafara és, normalment, la primera de la temporada ja que, a pesar del seu quilometratge, és molt plana i entretinguda i al llarg dels anys s'ha convertit en una travessia molt popular que esta vegada hem realitzat en 5 hores i mitja.
A les 8 del matí partíem un total de 23 persones en direcció al Salze, buscant el camí vell de Bocairent, destrossat en el seu inici per l'accés Est de Beneixama i tallat en la carretera CV-81 a l'altura de la finca La Torre. Este camí ja és accessible en la Casa de Carrasca, però sempre seguim, primer l'antiga via del tren i després un tros del camí de Xàtiva per a connectar amb el de Bocairent en La Venta, antany important encreuament de rutes.


El camí vell de Bocairent a l'altura de la Venta

Amb el sol dalt, el matí es feia més càlid i comencem a llevar-nos roba d'abric. Cap a les 10:30 esmorzàvem prop del Collao. A les 11:30 creuàvem el Pont de l'Alboret i a les 12 entràvem en la plaça de Bocairent.
Des d'ací iniciàvem la ruta del camí vell d'Alfafara, que passa per l'ermita de Sant Antoni, creua la carretera CV-81 i per camins rodejats d'aigua i perduts moltes vegades per falta d'ús, ens deixava, a les 13:30 en el pont d'entrada d'Alfafara, on estrenem nous cartells del 'Grup'.

Tot va cabar dinant tots junts a Alfafara i de tornada a per la vesprada, amb autobús, a Beneixama
 

CARTELL