El dia 15 de maig de 1.955, dia de Sant Isidre se celebra en la Talaeta la romeria del patró dels llauradors. Eixe mateix dia, diversos membres del Centre Excursionista Alcoi, informats per estos primers aficionats a l'espeleologia de Beneixama, acudixen a explorar i topografiar l'avenc de Baldó, tal vegada, la cavitat més coneguda pels beneixamins. Heus ací part de la narració que, de l'aventura, va fer G. Plà en el programa de festes d'aquell any: "DATOS DE LA EXPLORACIÓN: El equipo de profundidad y por orden de bajada estuvo formado por J. Navarro (Centre Excursionista d'Alcoi, en adelante C.E.A.), J.B. Hernandez (de Beneixama), E. Carbonell (C.E.A.) y G. Pla (C.E.A.). El equipo de superficie fue dirigido por J.V. Aparicio (C.E.A.) y secundado por J. Molina (de Beneixama) con la colaboración de varios vecinos de la localidad. El material empleado fue: 55 m. de escala cuerda-madera, una cuerda de 55 m y 12 mm. de diámetro, teléfono, cascos con luz acoplada, luz de carburo y eléctrica-pilas, etc., etc.".

Poc després d'aquella exploració, es va crear un grup irregular d'espeleòlegs que, proveïts amb rudimentaris equips, es van dedicar a explorar les coves més assequibles de la zona, amb el pas del temps, i ja amb una miqueta més d'experiència i equip, el grup es va incrementar i les exploracions van cobrar major envergadura.

D'eixes primeres èpoques ens queden dotzenes d'anècdotes, una d'elles va ocórrer durant la primera exploració de l'avenc de l'Arsenal allà pels anys setanta. Quan, després de nombrosos esforços, el grup d'espeleòlegs van arribar al fons de l'avenc, van trobar granades que algú va tirar dins després de la guerra civil. Ells, com a bons ciutadans, i per a evitar que feren mal a algú, les van traure d'allí i les van portar al quarter de la Guàrdia Civil de Beneixama. Van recórrer tot el camí amb una vella furgoneta carregats amb les granades, inclús van arribar a penjar una de l'espill retrovisor. Quan van arribar al quarter, el caporal, sorprés primer i espantat després, els va cridar, fruit del pànic, que isqueren del vehicle i tiraren a córrer, mentres que ell mateix no sabia on amagar-se.

L'activitat espeleològica, amb el seu implícit contacte amb la natura, va desembocar en altres de les facetes dels esports de muntanya: l'excursionisme de mitjana i alta muntanya. Amb el pas dels anys el nombre de practicants va augmentar fins que el 19 de març de 1.972 es va constituir oficialment el Grup Espeleològic de Beneixama, que, com totes les organitzacions relacionades amb la muntanya de l'època, estaven davall l'auspici de l'OJE (Organització de Joventuts Espanyoles) sent les seues sigles GEOJEB. Es va formalitzar la fundació amb una paella en el Corral de Sant Joan. Els fundadors van ser vuit o nou amics que compartien l'afició i les ganes d'eixir els caps de setmana amb uns cotxes en els quals, muntar-se ja era prou aventura, i que desitjaven practicar un esport en el medi que més els agradava: la muntanya.

Corria l'any 1.976 i, amb el canvi de règim van canviar les coses. Va haver de refundar el club amb tot els tramits necessaris: nous estatuts, acta fundacional, alta en organismes oficials, etc. Així doncs, l'acta fundacional del Grup de Muntanya Beneixama data del 12 de febrer de 1.976 i el titular és la Societat de Muntanya de Beneixama. El anomenar societat al club va ser un error del secretari quan va omplir l'imprés oficial d'inscripció en el registre d'associacions. En l'imprés resava: "Entitat o societat: .................." i el que el va omplir va escriure: "...de Muntanya de Beneixama" obviant allò de "Grup", així que el nom quedaria oficialment com "Societat de Muntanya de Beneixama". Nosaltres sempre l'hem anomenat "el Grup" a pesar que eixe no és el nostre nom oficial. Ja en el segell que es va fer l'any 76 (en la foto) es llig: "Grup d'espéleo i muntanya de Beneixama", i com a segon nom "Societat de Muntanya".

Els anys huitanta marquen una progressiva decadència de l'associació. Els fundadors van anar donant pas a una nova generació d'aficionats a la muntanya, estos nous components del club eren una quadrilla d'amics que va fer de la seu (antic local del "movimiento") el seu local privat, i va convertir l'esport de muntanya en alguna excursió a la serra per a fer-se una paella.

Mitjan la dècada hi havia vint socis en el club de què, tan sols set estaven federats en muntanya i quatre en espeleologia. Inclús hi havia qui es federava en les dos modalitats a fi de complir els mínims exigits per les federacions per al manteniment de l'associació.

En esta tessitura, un grup de gent jove, amb il·lusió i ganes, va anar prenent el relleu i va començar a realitzar activitats al marge de la directiva oficial. Es va reprendre l'activitat d'espeleologia a un bon nivell, es van començar a realitzar eixides d'alta muntanya i senderisme de forma habitual, es va adaptar el club a les noves exigències legals, ja que passàvem a dependre de la Generalitat i no del govern estatal. L'antiga directiva, ensopida i anacrònica, va cedir davant de l'impuls dels nous socis i el relleu es va produir de forma gradual i gens traumàtica. Amb l'arribada de la dècada dels noranta estàvem ja realitzant cursos, activitats per a xiquets i jóvens a fi de garantir el futur i es dissenyava un calendari d'activitats en diverses modalitats.

Des de llavors la gràfica ha sigut sempre ascendent, hui comptem amb una mitjana de 135 socis (Beneixama té només 2.000 habitants), dels quals uns 45 estan federats en muntanya o espeleologia, una activitat, esta última, que havia quedat en l'oblit i que al cap i a la fi va ser la que va fer nàixer al "Grup". S'han organitzat marxes multitudinàries, activitats federatives, proves d'escalada, hem obert escoles d'escalada, explorat i topografiat avencs, entre elles un verge, el del Colmenar, de 194 metres de profunditat, hem realitzat nombroses ascensions en l'àmbit estatal i internacional. També hem obert una xàrcia de senders, el PRV 52, labor que ens va portar més de cinc anys i el treball continua dia a dia. Hem restaurat un refugi de muntanya que tenim l'honor i l'orgull de gestionar, hem viatjat fins a l'Aconcagua, Kilimanjaro, Alps, Himàlaia, Andes d'Equador, Bolívia i Perú, Patagònia xilena i argentina, fins a arribar a la ciutat de la fi del món: Ushuàia. Hem creuat l'Atles des del Rif fins al desert del Sàhara amb BTT i tenim esta pàgina web des de l'any 97, sent pioners en este camp.

Si vols formar part d'esta aventura, contacta amb nosaltres, per a ser soci i participar en les nostres activitats no necessites res especial, qualsevol pot ser soci del Grup de Muntanya Beneixama.