Actualment, l'abandó dels cultius de muntanya ha deixat situat al refugi en un lloc privilegiat, a pesar dels incendis que la zona ha sofrit: un a principis dels setanta i un altre l'any 95. L'esforç de nombrosos voluntaris va fer possible que el refugi i el seu entorn se salvaren de les flames per molt poc. La regeneració de la zona porta un ritme magnífic a pesar d'algunes actuacions dels serveis de la Generalitat Valenciana molt discutibles, com llaurar algunes zones de la serra pròximes al refugi on la regeneració espontània era i és evident.

El refugi és modest, però molt atractiu i peculiar. El sostre es una volta de mig punt feta de pedra de silleria. Està molt a prop del camí de la Rambla, per la qual cosa l'accés és possible amb vehicles, però normalment s'hi arriba cobrint les dues hores i un poc de marxa que el separen de Beneixama pel sender PRV-52.

Com a construcció es tracta d'una edificació d'un sol cos, de tretze metres de llarg per cinc d'ample. L'accés es troba situat en el front est. En l'interior trobem tres dependències clarament diferenciades. S'accedix directament a una zona d'estar que ocupa pràcticament la mitat septentrional del refugi, ací hi ha una taula i una llar. L'altra mitat del refugi té dos altures: la baixa fa les funcions de cuina-magatzem-menjador-estar, i l'alta és el dormitori amb una capacitat per a unes 15-20 persones. Disposa de llum (placa solar) i aigua (aljub).

Si vols venir a passar un cap de setmana telefona a qualsevol delss vocals del refugi Paquito Vañó (654 951 750) o Evaristo Conca (965 822 100 - 965 822 268).

Hi ha dos refugis i dos albergs més en el terme municipal de Beneixama: els albergs de Rita, el de la Talaeta i el refugi del Blanquinal que són propietat de l'Ajuntament de Beneixama (965 582 101), i la caseta dels Caçadors, propietat de la Conselleria de Territori i Habitatge. No sabem si deixen dormir allí, hi a hagut vegades que si i altres que no, el millor és posar-se en contacte amb la conselleria o amb el guarda forestal de la zona.